UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els principals resultats d’aquesta tesi ens mostren que :

•    Els pares dels nens/es adoptats a Europa de l’Est varen percebre als seus fills com més hiperactius i amb més inatenció que els pares dels nens/es adoptats a altres parts del món.
•    Els nens/es de major edat i els que tenen una relació més insegura amb la seva família adoptiva, tenien més probabilitats de tenir problemes d’atenció, segons la valoració dels seus pares.
•    Alts nivells d’ansietat estaven relacionats amb alts nivells d’hiperactivitat/impulsivitat.
•    Ni el sexe del menor ni la seva edat d’adopció varen tenir cap efecte sobre la intensitat dels símptomes de TDAH.

Per tant, podem concloure que els nens/es adoptats a Europa de l’Est semblen tenir una predisposició més elevada a presentar símptomes de TDAH que els nens adoptats a altres països, degut probablement a les seves experiències pre-adoptives. No obstant, la intensitat d’aquests símptomes pot augmentar o disminuir en funció de les experiències post-adoptives, com ara la relació que aquests nens estableixen amb les seves famílies adoptives. En aquest sentit, s’hauria de proporcionar més informació i suport tant a les famílies com als mestres, cosa que els permetria entendre millor els símptomes i trobar la millor manera de treballar-los.

És important tenir en compte l’existència d’altres factors que podrien estar relacionats amb la intensitat dels símptomes de TDAH i que no van poder ser analitzats en aquesta investigació, com el consum d’alcohol per part de les mares biològiques, la qualitat de la cura rebuda abans de l’adopció o les expectatives dels pares adoptius i la seva manera d’establir vincles emocionals.

Per tant, és necessari portar a terme més investigacions que avaluin tant les causes d’aquests majors nivells de símptomes de TDAH en menors adoptats a Europa de l’Est com l’efectivitat dels tractaments indicats. Tal cosa permetria la provisió del millor diagnòstic i tractament per aquests nens/es, en funció de les seves necessitats específiques i tenint en compte les característiques i la història vital de cada nen. Un dels trastorns que s’hauria de considerar durant les valoracions d’aquests menors és el Trastorn de l’Espectre Alcohòlic Fetal (FASD). Estar més informat dels seus símptomes i del seu tractament ajudaria als nens/es, famílies i mestres a adaptar les seves expectatives, treballar els símptomes i superar les dificultats. Finalment, aconsellem explorar millor la interacció entre la història i les característiques del nen/a adoptat i la història i característiques dels pares adoptius per tal d’ajudar millor a aquestes famílies.