El futur del Grau en Medicina UAB-UPF

Entrada del Campus Universitari Mar

Carta del professorat de la Unitat Docent del Parc Salut Mar de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

29/10/2020

L'aliança entre la UAB i l'Hospital del Mar primer, l'IMAS després i més recentment el PSMAR, és una història d'uns 40 anys i 40 promocions de llicenciats/graduats. En aquest període s'ha produït una fertilització recíproca, un creixement a l'ensems acadèmic i sanitari, i una cultura conjunta d'excel·lència en l'assistència mèdica, la docència, la recerca i el servei a Barcelona i a la resta de Catalunya, sempre amb visió internacional. En totes les èpoques, incloent diverses crisis econòmiques molt greus, els professionals hem assolit aquestes fites a la vegada que complíem rigorosament amb els pressupostos assignats, sovint molt limitats; és a dir, amb una enorme capacitat de treball, austeritat i eficiència. Fa vint anys, l'excel·lent nivell assolit per l'hospital i la UAB va facilitar la incorporació d'una universitat com la UPF, sense recorregut sanitari i biomèdic però amb l'embranzida dels períodes inicials de creació. Les aportacions de la UPF han estat fonamentals. No s'entén que es menystingui el valor que aquestes trajectòries han aportat a l'hospital i al grau conjunt UAB-UPF, ni s'entén que es menyspreï tot el que representen per al futur immediat i a mig termini amb la creació d'un grau de medicina exclusiu UPF/PSMAR.

En aquest sentit, afirmem que la planificació, organització i realització conjunta, per part de la UAB i la UPF, del Grau en Medicina en el que anomenem Àrea PSMAR-PRBB-Ciutadella ha demostrat ser una bona opció acadèmica, científica, econòmica, biomèdica, sanitària i ciutadana per a Catalunya, per a Barcelona i per al conjunt d'hospitals del PSMAR i del seu centre de recerca (IMIM), conjunt que malda per tenir una paper estratègic en el sistema nacional de salut. Apuntarem una sèrie de raons a favor del manteniment d'aquest grau compartit i rebatrem alguns dels arguments utilitzats pels impulsors de l'opció reduccionista.

1. El grau conjunt en medicina UAB-UPF ha estat i és un èxit. No veiem explicacions raonables per menystenir-lo o negar aquesta realitat. I no ens sembla acceptable que no s'expliqui amb detall amb quins mitjans i resultats s'espera superar-la. Els ciutadans i els universitaris no acceptem discursos farcits de promeses i vaguetats en la planificació dels estudis de medicina. Ben segur, en la mesura que ho és tota activitat humana, sempre imperfecta, aquest grau conjunt és susceptible de millora i cal que els professionals implicats treballin de manera immediata per renovar en tot el que calgui el Grau en Medicina UAB-UPF.

2. L'organització conjunta per part de la UAB i la UPF del Grau en Medicina és la millor opció per a l'Hospital del Mar si ens atenem als fets, a l'anàlisi empírica dels resultats. De forma especialment rellevant si quantifiquem les inversions fetes els darrers deu anys en béns materials per les dues universitats (i la UAB, durant molts més anys).

3. L'organització i el fet d'impartir la docència de forma conjunta entre la UAB i la UPF en el Grau en Medicina és de llarg la millor opció per als estudiants. Ells així ho han manifestat formalment per iniciativa pròpia, fins i tot davant el consell rector de la UAB.

4. La UAB ha fet propostes concretes i positives per al futur dels estudis de la salut i la vida al PSMAR: propostes sobre el propi Grau en Medicina i sobre els estudis d'infermeria, fisioteràpia i formació professional de tècnics necessaris per el funcionament dels centres de salut. Són propostes concretes, factibles, realistes, documentades, econòmicament fonamentades i clarament beneficioses per a la societat catalana, per als malalts, per als estudiants i per a complir els compromisos socials que tots tenim.

5. Les condicions jurídiques i els mitjans econòmics amb que comptaria l'hipotètic projecte de grau en solitari s'han d'explicar amb tot rigor i transparència. La hipotètica sortida de la UAB del PSMAR tindria uns enormes costos econòmics directes. Aquests costos, parcialment exposats per la UAB, semblant inassolibles per la UPF, pel PSMAR o pels Departaments d'Universitats i de Salut. No ens consta que aquestes institucions hagin explicat qui aportaria els recursos o de quina altra branca universitària es detraurien. Aquestes mancances són impròpies d'una societat ben governada.

6. El procés d'elaboració de la documentació sobre un futur grau en solitari per part de la UPF ha estat molt deficient per sota del nivell que mereixen els professionals després d'anys de responsabilitats mèdiques i acadèmiques. Mai la UPF havia permès un procés acadèmicament tan deficient. I amb un resultat acadèmic tan dubtós. Fa mesos que patim una dinàmica mancada de rigor, d'esperit col·legial, de lleialtat i fins i tot de la mínima cortesia envers els companys. Aquesta realitat està tenint efectes negatius sobre la nostra feina i la nostra consideració professional. Hem de revertir aquesta situació i entrar amb celeritat en un procés constructiu i rigorós. No només per nosaltres, també per la societat a la que hem de servir.

7. És incomprensible que no hi hagi cap documentació tècnica o econòmica sobre un hipotètic grau impartit en solitari per la UPF. L'únic document és un conveni signat el dia 23 de setembre entre la Conselleria de Salut, el Consorci Mar Parc de Salut i la Universitat Pompeu Fabra on es fa una declaració d'intencions sense cap detall. Estem parlant d'un projecte de dimensions extraordinàries que ha de posicionar Catalunya i això no es pot fer amb afirmacions cíniques i buides, ni amb projectes reduccionistes. D'altra banda, aquest document té una redacció molt desafortunada, en particular en el seu punt tercer, on es menysté el programa docent vigent del grau compartit que, d'una part, ha demostrat el seu èxit i, de l'altra, no ha estat possible discutir i actualitzar durant aquest anys (cosa que sí ha fet la UAB) tot i les reiterades peticions de professors de la UAB.

8. De vegades sentim referències a la proximitat geogràfica de la UPF a la zona de la Ciutadella com un argument a favor de que aquesta universitat imparteixi en solitari el grau en medicina. Avui, aquest argument és absurd i caduc. Com tantes universitats del món, les universitats de Catalunya treballen en xarxes i, en aquest sentit, és irrellevant la distància física o la posició geogràfica; a algunes d'elles, la societat les ha donat espais físics escampats pel territori i no per això permetrem que quedin descavalcades de l'avenç científic.

9. Un altre argument esgrimit és que, a l'hospital, li aniria millor si fos l'hospital d'una sola universitat (en aquest cas, la UPF). Com si per a ser el fill únic d'una sola família s'hagués de renunciar a l'èxit que ha suposat el grau compartit, que ha estat exemple per a cooperacions futures.

10. Dins dels arguments espuris -mai documentats- que s'escampen per promoure el grau en solitari de la UPF, han estat les suposades “facilitats” que l'hospital rebria per acabar les obres de les fases II i III, tan necessàries, o per obtenir una categoria hospitalària superior. Aquestes decisions depenen en tots dos casos, fonamentalment, del Departament de Salut. És obvi que el departament podria haver explicat, si existeixen, les raons per vincular aquelles decisions a un grau exclusiu per a la UPF.

11. La utilització d'elements de gestió administrativa és tan menuda que no creiem que calgui donar-li importància, doncs el que cal és un concepte dinàmic i eficient, lluny de l'anècdota i el fatalisme. No acceptem que es pretengui “donar per perdut” un tema tan important amb arguments tan pobres.

12. Al nostre parer, la UAB no pot abandonar -i menys com a resultat d'un procés institucionalment, democràtica i tècnica tan deficient com el que estem vivint- una institució sanitària, acadèmica i científica tan important per a Catalunya i Barcelona com el PSMAR amb una proposta tan volàtil.

13. D'altra banda, l'obligació d'institucions com les universitats és la de superar se i aprendre a treure profit dels recursos escassos i saber finançar projectes conjunts sense duplicitats. El resultat ha de ser millor que la suma simple, ha de multiplicar possibilitats, si al capdavant hi ha la capacitat que ens demanen els temps que vindran.

14. Finalment, els governs del PSMAR, de les universitats, de Barcelona i de Catalunya tenen l'obligació moral, legal i política d'aplicar normes de bon govern. De forma especialment rellevant en el cas del futur del grau que comentem i rebutgem; ans el contrari, han de promoure amb més convicció i eficàcia un procés d'anàlisi i deliberació amb millor nivell humà, democràtic, acadèmic i econòmic. I amb resultats i productes igualment positius. Si així ho fan, el grau compartit serà la millor possibilitat.

Per totes aquestes raons, els professors de medicina i altres ciències de la salut, la vida i la societat donem o donaríem suport a un possible "Campus Ciutadella" pluriuniversitari. Perquè és el futur i no tenim por d'arriscar-nos a noves formes de sinergies entre institucions científiques que pertanyen a la Universitat de Barcelona i a la pròpia UAB. Quin sentit té pretendre una exclusivitat de la UPF? No cap.


Facultat de Medicina
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Unitat Docent del Parc Salut Mar de la UAB

Més informació: Facultat de Medicina

 

Notícies relacionades

Logotip de la Universitat Autònoma de Barcelona

Carta de la rectora a la comunitat universitària

La rectora en funcions, Margarita Arboix, s'adreça a la comunitat universitària per informar sobre les mesures que es posen en marxa a la Universitat a partir del dia 30 d’octubre, a petició de la Generalitat de Catalunya.

Totes les notícies