Localitzades víctimes de la pesta negra del segle XIV a la Catalunya central
Un equip de la UAB, juntament amb l’empresa d’arqueologia ATICS, ha identificat el bacteri de la pesta negra, Yersenia pestis, en un individu que va ser enterrat al cementeri del castell de Besora, a la comarca d’Osona, el segle XIV. La troballa confirma que l’epidèmia per pesta negra que va assolar Europa a l’Edat Mitjana va arribar també a les zones rurals de l’interior de Catalunya.
L’estudi genòmic l’han dut a terme investigadores de la Unitat d’Antropologia Biològica al laboratori d’ADN antic i modern de la UAB, sota la direcció de Cristina Santos, investigadora del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia.
L’anàlisi s’ha fet en les restes humanes d’un enterrament que l’any passat va despertar l’atenció dels arqueòlegs i antropòlegs que investiguen les restes del cementiri parroquial de l’església de Santa Maria del castell de Besora. L’enterrament contenia les restes esquelètiques de tres persones adultes que van ser inhumades simultàniament. L’escenari, per la seva situació i disposició dins de la fossa, sense signes de violència o altra patologia observable, suggeria un episodi epidèmic. La datació de carboni 14 va situar l’enterrament entre els anys 1300 i 1370, coincidents amb la gran epidèmia de pesta negra del segle XIV. Això va motivar la realització d’anàlisis genòmiques per validar o no la hipòtesi que es podria tractar de morts de la gran epidèmia. Malgrat la degradació de les mostres, les investigadores de la UAB van identificar l’ADN antic del bacteri de la pesta negra en les restes dentals d’un dels individus.
A més, en la campanya d’excavació arqueològica d’enguany s’hi han localitzat dues fosses més amb enterraments múltiples, en aquest cas amb les restes de tres individus, tant adults com infants, en cadascuna. El fet que aquests enterraments siguin propers a la localitzada l’any passat i que es trobin als nivells que correspondrien cronològicament amb la gran epidèmia de pesta negra del 1348 duu a pensar a l’equip de recerca que podrien tractar-se també d’individus que van morir per la infecció. Durant els propers mesos es farà una primera anàlisi genòmica per confirmar-ho.
«Són troballes excepcionals, que evidencien la gran mortalitat que va produir l’epidèmia de pesta en zones rurals de l’interior de Catalunya», assenyala Cristina Santos.
La trobada del bacteri de la pesta negra obre la possibilitat d’endegar estudis pioners relacionats amb mecanismes adaptatius en la resposta a patògens en les poblacions humanes a Catalunya. «El fet que el cementiri del conjunt monumental del castell de Besora tingui les restes d’enterraments des del segle XI fins al segle XIX pot permetre en un futur testar de manera empírica els canvis genètics que s’han anat produint i quines variants genètiques podrien haver augmentat la seva freqüència com a conseqüència de la pandèmia», conclou Cristina Santos.
El mateix equip de recerca de la UAB ja va identificar el bacteri de la pesta negra l’any passat a Vilafranca del Penedès, a la necròpolis de Cal Pa i Figues. El laboratori d'ADN antic i modern de la Unitat Antropologia Biològica de la UAB va esdevenir llavors el primer de Catalunya a detectar el bacil. Els resultats obtinguts ara el consoliden com una de les infraestructures més importants del país per a l’anàlisi d’ADN antic.
Seu del campus d’Arqueologia de la UAB
L’excavació del cementiri parroquial de l’església de Santa Maria del castell de Besora s’està duent a terme en el marc del projecte quadriennal de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia (2022-2025), «Els orígens del Bisaura: l'església i el seu entorn. Conjunt monumental del castell de Besora (Santa Maria de Besora)», promogut per la Fundació Privada Conjunt Monumental del Castell de Besora i aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Els treballs de recerca són dirigits pels professors de la UAB Xavier Jordana i Núria Armentano, de la Unitat d’Antropologia Biològica del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia, i Cesc Busquets, de l’Àrea d’Arqueologia del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana, juntament amb Marta Fàbregas de l’empresa ATICS SL.
El conjunt monumental del castell de Besora és una de les seus del Campus d’Arqueologia de la UAB i acull cada curs alumnat del màster en Antropologia Biològica (UAB/UB) i del grau d’Arqueologia de la UAB, que durant dues setmanes fan una immersió en arqueologia i antropologia de camp.
La recerca que s’hi fa compta amb la subvenció al projecte quadriennal per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el suport de l'empresa ATICS SL, així com de l'Associació dels Amics del Bisaura i de l'Ajuntament de Santa Maria de Besora.